GUSTAVO PASCUAL FALCÓ. UN MÚSIC DE POBLE
"Tot torna a l'origen de la vida i el miracle: el pare, el poble i l'aire, i al fons del tabernacle, el somni d'Orfeu ens guiña i acaricia.
Gustavo llunyà, company de l'alegria, som carn de poble, nascuts per al destí: morim amb l'esperança d'un nou dia bell, encara que ens derriben el més bell a pedrades."
Vicent Valls González.
Així ho versa el poeta contestà Vicent Valls González, "el somni d'Orfeu ens guiña i acaricia". Orfeu va començar a tañir la seua lira i va provocar l'embelesament del barquer perquè el portara al seu destí.
Així és la música de Gustavo Pascual Falcó, una música que uneix la gent i la fa vibrar. Ens acaricia, ens emociona i, sobretot, ens embeleseix.
El músic de Cocentaina, el seu poble, va crear una música senzilla, humil, com ho era Gustavo, i aquesta és la música que arriba a la seua gent, als seus músics, en definitiva, al poble. Va ser un avançat en el seu temps, i això que no va tindre a mà les eines necessàries i la suficient preparació acadèmica; amb tot això, i si la seua salut li ho haguera permès, estem segurs que hauria assolit un horitzó molt llunyà.
Se li atribueix la invenció de la distribució actual de les bandes de música en els desfilades de les festes de Moros i Cristians, la qual cosa li atorga el títol de renovador i, com és sabut, és l'autor d'una de les obres espanyoles més interpretades en tot el món: el pasdoble Paquito el Xocolatero.
La seua obra ja representa un patrimoni cultural de gran valor que mereix ser conservat, estudiad i divulgar.
Però la música de Gustavo no només és l'anomenat pasdoble, el músic nascut als peus de la Serra de Mariola, va realitzar, malgrat comptar amb tan sols 36 anys quan va faltar, un ventall de composicions, bàsicament dedicades a les festes de Moros i Cristians, que també són d'admirar, així com creacions d'altres gèneres, valsos, música religiosa, himnes, etc.
Sí, va deixar de viure molt jove un músic que no tenia suplent, però la seua música mai morirà i passarà de generació en generació.
Que aquesta breu introducció en aquesta pàgina web serveixi com una invitació a conèixer la vida i l'obra de Gustavo Pascual Falcó. Un músic de poble. Endavant.
"Un sabater que estima entre silencis, escriu en cinc línies els signes del seu amor: damasquins, gongs, caobes, inferns com crepuscles, coronen d'impossible el seu cor.
I el poble viu i tremola, i menja xocolata, i un àrab somia en la llunyania mirant cap a l'Orient. Els cossos se'n van anar i la oreneta torna al niu del seu origen, evocant el bes més apassionat."
Vicent Valls González
Versos publicats en el disc editat amb motiu del Cinquantenari del Pasdoble Paquito el Xocolatero. Cocentaina, març de 1987.
Hipòlit Borràs Martínez
Gener 2024
